Text de Rosa Vidiella i Vedell
En les reflexions dels equips de mestres de les escoles infantils s’intenta trobar sortida, junt con les famílies, a les dificultades que les suposa als bebès els canvis excessivament prematurs. Cal tenir en compte que el fet de llevar el nen de pocs taules a l’escola, també suposa una preocupació, un sofriment per als mestres.
En algunes escoles, han posat en pràctica la següent experiència: Quan ve un nou nen petit, demanen a la mare que porti una peça personal usada (mocador de coll, …), que els educadors ofereixen al nen si està nerviós i també en posar-lo a dormir, ja que li permet tranquil·litzar-se en retrobar l’olor de la mare. Em reafirmo en les possibilitats d’aquesta experiència, ja que, en dues ocasions he pogut escoltar el Dr. PERE POCH (neonatòleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron), explicant com el seu equip facilita una peça usada de la mare al bebè en casos on aquesta no pot ser prou present, fins i tot en situació d’incubadora.
Aquestes experiències em donen esperances que podem fer-ho millor amb els més petits. Clar que, els bebès, des que neixen, s’expliquen amb mostres de benestar o de malestar, segons les seves percepcions de l’entorn humà i físic, amb moviments globals, expressions de la cara, el plor …
