Ajudar als bebès en els canvis de vida

Text de Rosa Vidiella i Vedell

En les reflexions dels equips de mestres de les escoles infantils s’intenta trobar sortida, junt con les famílies, a les dificultades que les suposa als bebès els canvis excessivament prematurs. Cal tenir en compte que el fet de llevar el nen de pocs taules a l’escola, també suposa una preocupació, un sofriment per als mestres.

En algunes escoles, han posat en pràctica la següent experiència: Quan ve un nou nen petit, demanen a la mare que porti una peça personal usada (mocador de coll, …), que els educadors ofereixen al nen si està nerviós i també en posar-lo a dormir, ja que li permet tranquil·litzar-se en retrobar l’olor de la mare. Em reafirmo en les possibilitats d’aquesta experiència, ja que, en dues ocasions he pogut escoltar el Dr. PERE POCH (neonatòleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron), explicant com el seu equip facilita una peça usada de la mare al bebè en casos on aquesta no pot ser prou present, fins i tot en situació d’incubadora.

Aquestes experiències em donen esperances que podem fer-ho millor amb els més petits. Clar que, els bebès, des que neixen, s’expliquen amb mostres de benestar o de malestar, segons les seves percepcions de l’entorn humà i físic, amb moviments globals, expressions de la cara, el plor …

En néixer un nen, els primers que busquen respostes a les incomoditats que aquest mostra són els pares o altres adults que puguin estar al càrrec. Seria bo, que aquesta atenció acurada es pogués mantenir durant el primer any de vida, al llarg del qual, a més, podria participar, acompanyat del pare o de la mare, en un Espai Bebè (fins als quatre o cinc mesos) i després en un Espai Familiar.

A aquests espais familiars, se sol anar poques hores i no cada dia, i el nen pot descobrir nous entorns mentre que les famílies poden compartir i potser trobar solucions als seus dubtes sobre la criança. Del que es tracta, és de respectar el camí que fa el bebè cap a la seva autonomia.

A mesura que els nens van gaudint dels entorns i poden prescindir de l’atenció de la mare, serà el moment de separar-se d’una forma més organitzada, com pot ser anar a un jardí d’infància, on, una o dos mestres, aniran amb compte del nen, unes hores al dia, en absència de la família. Aquest plantejament, seria el desitjable.

Els canvis prematurs en la vida dels bebès, no haurien d’estar basats ​​ni en les edats dels nens ni en les dificultats dels seus progenitors, sinó que haurien de tenir en compte el procés del desenvolupament emocional que portés al nen a sentir-se lliure i segur dins d’un grup, i poder descobrir el que li envolta jugant.

Però les vides dels adults, sovint no es regeixen per aquesta lògica basada en els drets dels nens, sinó que està sotmesa a moltes dificultats no sempre resolubles: calendari laboral, permisos per a poder atendre els nens petits, relacions familiars a vegades complexes, etc . Passen els anys, i no es mou res que millori les diverses situacions: els nens no són el primer per a la societat, tal com hauria de ser, i ells s’han de sortir com puguin … Cal fer canviar aquesta situació des de tots els àmbits: sindical, patronals …

Mentre no arribin els canvis (cal confiar en el progrés …), els educadors de les escoles infantils necessiten, juntament amb les famílies, intentar aproximar-se a donar millors respostes per a facilitar als nens construir la seva seguretat dins d’un grup, respostes sempre basades en l’observació del que ells mostren. Ajudar als nens en aquest sentit, els permetrà poder sentir-se lliures (no dependents de l’educadora), i jugar, descobrir l’entorn, iniciar i crear les relacions amb els altres nens, … Les famílies poden també contribuir, preparant al nen abans d’anar a la guarderia, i creant amb serenitat la separació.

Quant a bebès de mesos, si es dona el pit “a demanda”, caldrà anar passant al biberó dies abans d’iniciar el viatge a l’escola, no sigui que de sobte el bebè tingui l’atenció de la mestra en lloc de la mare amb l’olor, la veu, i el to muscular … diferent. No els estem demanant massa? Com poden assumir tants canvis quan a penes estan construint el seu vincle amorós amb la família? Que podem fer?

Seria bo que poguéssim passar-nos experiències, petits descobriments i aportacions que algunes educadores van descobrint en la seva preocupació per ajudar els bebès a acomodar-se a noves situacions. Iniciatives com aquestes em donen esperances que podem fer-ho millor amb els més petits. Però no hem d’oblidar que el necessari i imprescindible és que tractem de canviar la societat, per tòpic que pugui semblar. Només d’aquesta manera aconseguirem que es puguin respectar millor els drets dels més petits.