Pedagogia Associada

by Rosa Vidiella i Neus Ballesteros

Ens basem en el respecte a les capacitats dels infants i en totes les seves possibilitats de desenvolupament. També pretenem facilitar un acompanyament de qualitat per part dels adults, afavorint la seva tasca de suport amb elements a l’abast i postures adequades.

Hem creat aquests elements fruit de l’observació de com viuen i juguen els infants i també de com els i les mestres desenvolupen la seva tasca de suport.

Qualitats específiques de l’equipament Albera:

  • Formes Abstractes, que permeten a l’infant exercir la seva llibertat a través del joc tàctil, visual i psicomotriu.
  • Mesures Ergonòmiques, que contemplen la llibertat de moviment de l’infant en el joc: estirat, al terra, a la gatzoneta, de genolls, assegut i dret. Reivindiquem l’horitzontalitat, el dret a fer, jugar, en posició horitzontal.
  • Perdurabilitat. La presència de l’equipament en bon estat, enriqueix l’estètica de l’entorn.

 

Taules i Cadires

  • Les taules i les cadires són útils pels àpats i també quan l’infant escull la postura d’assegut en una cadira per jugar amb joguines a la taula.
  • Les cadires donen diverses possibilitats a l’infant per seure: vora la taula, en alguns racons, davant d’imatges, etc.
  • Sovint taules i cadires les utilitzen els infants com elements de joc per enfilar-s’hi. Se sap d’aquesta necessitat de moviments amplis per part de tots els infants i, per tant, convé sempre disposar a tots els espais de joc, d’elements alternatius on poder desenvolupar aquests moviments de motricitat amplia: escala horitzontal, mòduls de joc fixes, caixes, … Aleshores es podrà introduir el límit cultural que “les taules tenen una funció concreta”, com els àpats, els jocs a la taula, …
  • El model de cadires que es proposen són estables pel pes de nens i nenes i, ben aviat, els mateixos infants les poden traslladar de forma autònoma.
  • Els respatllers de les cadires són verticals, ja que les postures dels infants no requereixen un recolzament específic, doncs constantment es transformen en funció dels seus moviments.
  • Els àpats a l’escola bressol: La millor forma de que el bebè es nodreixi adequadament, és a la falda de l’adult i en posició semi estirat.
    • L’infant pren l’àpat a la falda de l’adult fins que redreça el seu cos i s’interessa pels estris de menjar. Aleshores, és el moment de facilitar un lloc per menjar autònomament (amb acompanyament de l’adult, pares i/o mestres). La taula-banc permet aquest inici d’àpat autònom.
    • El pas següent serà menjar en una taula petita, on ben aviat podran compartir amb un altre company.
    • Més endavant s’afegirà a la taula de grup d’infants (4 o 6 infants), sempre amb l’acompanyament del seu adult de referència. El fet que els infants mengin en petits grups, permet una millor convivència i aprenentatge del fet d’alimentar-se.
    • Els àpats al jardí afavoreixen un bon ambient i un compartir relaxat. En aquest cas, es recomana situar les taules al pedrís a fi de facilitar la neteja del sòl després de l’àpat.

 

Mobles

  • Es tracta d’elements que permeten la creació de racons i ambients. Ens basem en tres mides de mobles que són:
    • Taules i taulells de 40 – 50 cm d’alçada: Que permeten als infants jugar-hi amb objectes, tant si estan drets com asseguts.
    • Mobles divisors de 100 – 110 cm d’alçada: Que permeten limitar la visibilitat a ulls d’infant, creant intimitat, alhora que permeten la visó de l’adult.
    • Prestatgeria alta de 200 cm d’alçada: Element que permet al mestre situar materials fora de l’abast dels infants.
  • Els taulells i mobles divisors, situats perpendiculars a la paret, permeten suggerir a l’infant racons i ambients diversos, segons el moment: manipulació de materials, estructura, natura, joc simbòlic, …
  • Al taulell, es recomana situar-hi propostes diferents de les que hi ha al moble divisor i a les prestatgeries. D’aquesta manera, s’ofereix una primera ordenació d’elements: capses de tresors personals, elements de la natura,  etc.
  • Pel grup de 2 a 3 anys, podem utilitzar dos mobles divisors: un pot contenir propostes de joc a terra i l’altre, que convé situar-lo prop de les taules, on s’hi poden desenvolupar propostes de centració que mereixin un cert aïllament.

 

Dormitori

Cal acollir la son dels infants durant la seva estada a l’escola bressol.

  • El criteri essencial que ha regit les reflexions a l’entorn del moment de descans ha estat sempre el del màxim respecte a l’autonomia dels infants.
  • Si els bressols són baixos els bebès van sols a dormir i s’alcen quan es desperten, i tot es fa en un ambient de convivència, respecte, autonomia i amb l’acompanyament per part de la mestra. L’infant que va sol al bressol, ho fa des de les seves capacitats, d’aquesta manera pot interioritzar el procés que fa mentre arriba la son.
  • En aquest procés, el paper de les mestres, i per que no dir-ho, el gran esforç que segurament els hi suposa, no avançar-se al que poden fer els infants, és vital. Es mostren actituds d’amor, comprensió i acompanyament. A més s’utilitza un llenguatge precís, que permet a les criatures identificar les seves sensacions, de benestar, posteriors als àpats com ara la somnolència, i també situar-se en l’espai, el temps i inclòs en el que s’esdevindrà quan es despertin.

 

Racons

  • Equipament per a qualsevol espai de joc, tant a l’interior com a l’exterior, segons són els materials dels que estan fets.
  • Les propostes de joc a l’estança, bàsicament acullen dues famílies de joc: manipulació i moviments amplis.
  • Cal situar aquestes dues propostes de forma que no s’interfereixin entre elles. Dins de cada família es poden crear racons/ambients específics de diversos materials, de joc simbòlic, …
  • Tots els altres mobles d’aquesta categoria, podem situar-los en altres espais de la casa. Amb dues finalitats:
    • A fi de diversificar les possibilitats de joc i de descoberta en tots dos sentits, manipulació i grans moviments
    • A fi d’alliberar l’estança d’excessiu equipament i deixar més espai pel moviment lliure.
  • La proposta és situar aquests elements a la sala d’usos múltiples, passadissos, eixamplaments, distribuïdors, …convertint així  tota la casa en una casa per a infants amb múltiples possibilitats de joc i descoberta.
  • El lliure ús d’aquestes propostes fora de l’estança, s’aconsegueix quan la porta d’entrada és totalment segura i també les portes de les sales per adults (bugaderia, despatx, cuina, magatzem, serveis…).

 

Penjadors

  • És el lloc adequat per deixar-hi les pertinences dels infants quan arriben de casa: abrics, bosses i altres elements personals.
  • Convé situar-los fora de l’estança, al costat de la porta, a fi que els penjadors informin als infants del seu espai dins l’escola.
  • Cal posar-los a una alçada perquè siguin accessibles als infants.
  • Si a la base hi ha un caseller-banc facilita el canvi de calçat i el guardat, si s’escau.

 

Zona d’aigua

  • La zona d’aigua és un subespai que forma part de la mateixa estança, acull dues funcions:
    • jocs/experimentació amb l’aigua.
    • aprenentatge dels hàbits de neteja.
  • Ha de ser fàcilment accessible als infants, i des d’on el/la mestre/a disposi d’un bon angle visual de tota l’estança i part propera del jardí, mentre hi treballa.
  • Els elements de la zona d’aigua són els següents:
    • Taula de canvi, per el canvi de bolquers i de roba dels infants.
    • Armaris a sota de la taula de canvi per guardar material. Un dels dos armaris inferiors pot acollir una proposta de joc pels infants que vulguin estar al costat de la mestra mentre aquesta canvia els bolquers a altres infants. Les portes poden ser de roba o bé han de disposar de tanca de seguretat.
    • Sobre el taulell cal instal·lar-hi un canviador de baranes per als grups d’infants, especialment en els dos primers anys de vida.
    • L’escaleta canviador permet a l’infant accedir al canviador de forma autònoma. Pot pujar a la taula de canvi i estirar-s’hi sense l’ajut de l’adult quan ja n’és capaç. A més, permet a l’adult, alleugerir les càrregues que acostuma a suportar en aquesta etapa educativa.
    • Armaris bucs per a la roba neta, accessibles tant sols als adults. Situats a l’abast de la taula de canvi.
    • Armari de neteja, on situar-hi els estris de la neteja (fregona, galleda, recollidor, baieta, etc.), amb un prestatge superior per a la reserva de productes de neteja. El forat de la porta permet a més la ventilació. Si l’aigua calenta de la z.a. la subministra un escalfador independent, es pot situar també en la part alta d’aquest armari.

Proteccions i Baranes

  • Els infants petits han de poder tenir accés a la seva mestra, al seu mestre: l’han de poder mirar, sentir, escoltar i tocar si cal, sempre que ho necessiti.
  • Hi ha però moments de la jornada en què l’educador/a ha de poder oferir “moments d’atenció privilegiada” a cada infant en concret i potser caldrà protegir aquest subespai: el moment dels àpats dels bebès i el del canvi de bolquers.
  • Aleshores segons ho visqui l’educador/a, potser caldrà separar amb baranes mòbils el petit entorn de l’àpat o del canvi de bolquers. El fet de ser mòbils, que no siguin fixes, permet a la mestra transformar l’entorn en la mesura de les possibilitats d’estar tots junts, o no.
  • Hi ha situacions en què pot convenir que les baranes siguin fixes, delimitant un subespai concret.

 

Jocs d’interior & Mòduls d’interior

  • Són elements especialment interessants per al desenvolupament de la motricitat àmplia a partir de la descoberta que fa l’infant de les seves possibilitats -de forma gradual- pel que fa al moviment.
  • Ofereixen múltiples maneres d’entrar-hi en contacte i d’abordar-lo: amb tot el cos, rastrejant, gatejant, passant-hi per sota, provant d’enfilar-s’hi, deixant-s’hi anar, mesurant el propi cos i les possibilitats de passar o no per algun forat. Investigar, provar i experimentar. Arrossegar, entrar, sortir, pujar i baixar. Amagar-s’hi.
  • També hi pot experimentar la perspectiva del seu entorn –persones i objectes- segons estigui situat en un o altre pla del mòdul/joc.
  • Els infants de cap als tres anys, acostumen a fer-s’hi racons de recolliment i de joc simbòlic.
  • Els mòduls grans cal fixar-los.
  • Els elements no fixats (tarima, tres postures, triangles i rampa, dau de menuts i mòduls Massana) permeten a la mestra combinar-ne diversos, organitzant diferents propostes de joc a descobrir, fent l’entorn suggeridor a ulls d’infant.

 

Jocs d’exterior

  • Els espais a l’aire lliure de les escoles bressol, com són els jardins, patis, terrasses, terrats, etc., ofereixen als infants descobertes diferents de les dels espais interiors. Cal, doncs, facilitar el lliure accés dels infants al jardí (pati).
  • Un jardí (pati) ben plantejat, que contingui les propostes de joc adequades, i les respostes de servei necessàries, estimularà la seva utilització.
  • Tot i les possibilitats de joc que ofereix el jardí (pati) per si mateix, convé tenir-hi uns jocs fixes i algunes joguines complementàries.
    • Pels grans moviments, els elements de joc més adequats per al jardí, són els que permeten tota mena d’exploració amb el cos: amagar-se, enfilar-se, pujar i baixar de diferents formes, deixar-se anar, passar per llocs difícils, grimpar,…. Cal recordar que el terra a sota les barres i els mòduls de joc, ha de ser amortidor.
    • Pel balanceig, proposem dues barres alçades, situades als dos extrems del jardí, de forma que en puguin fer ús de manera natural, els més grans i els més menuts. Aquestes barres admeten qualsevol tipus de penjat: cordes, xarxes, etc., que sostindran elements tous de balanceig. (en cap cas, elements rígids o durs).
    • La sorra, és un material imprescindible, inclús pels més petits. Ofereix als infants tota mena de possibilitats manipulatives, tàctils i d’experimentació tant amb les mans com amb objectes (omplir, buidar, gratar, apilar,…)

 

Equipament Adults

  • Es tracta de l’equipament pels espais específics de suport a la tasca pedagògica, espais accessibles als infants només si van acompanyats, per a poder observar què hi ha i entendre les funcions dels adults de la casa:

Taller/Magatzem:

  • Al Taller/magatzem de l’Escola Bressol, l’hi atribuïm una funció més específica que la del simple “guardat” de joguines i mobles en desús.
  • El taller és l’espai destinat a la creació de nous elements i a la recuperació dels que es trenquen. Elements que, de forma oportuna, els mestres apropen als infants, creant així l’entorn lúdic i d’aprenentatges d’aquesta etapa educativa.
  • També, pot ser l’espai d’emmagatzematge de jocs, joguines i materials de l’escola; si no es disposa d’un magatzem complementari.
  • Al Taller/magatzem cal que hi hagi, doncs
    • Prestatgeries:
      • Per a contenidors de diferents tipus de jocs i de materials.
      • Per a material fungible, cartolines, làmines, etc.
      • Per a elements especials (Castanyera, Tió, Drac, etc.)
      • Per bosses, materials enxarxats.

Les prestatgeries, cal organitzar-les amb criteris d’ús i funció, que poden ser de tipus diferent com la gradació de jocs i materials per la seva senzillesa/complexitat o per famílies de propostes (racons, centres d’interès, didàctiques concretes, etc.). També, pot ser altra tipus de classificació com ara: jocs i joguines creades (de compra o fetes a l’escola), materials de tipus fungible de compra (fang, ceres, gomets, etc.), materials i jocs de recuperació i/o materials de natura seca (fulles, pinyes, petxines, pedres…)

    • Taulell per a poder arreglar/crear jocs, preparació de materials, etc.
    • Penjadors per emmagatzemar (coixineres, xarxes, bosses ) i penjar elements com ara el joc heurístic.

Sala  reunions:

  • És l’espai que acull material i funcions intel·lectuals dels adults.
  • S’hi fan les reunions, menys les més àmplies, que es poden fer a la Sala d’Usos Múltiples. A més, tot el treball de taula que requereixen els/les educadors/es, i que poden fer paral·lelament al treball amb els infants: recollida i anàlisi d’observacions per escrit i/o de mitjans audiovisuals, entrevistes amb pares, amb altres professionals, elaboració de material, lectures de revistes, d’apunts, de llibres, etc.
  • Elements aconsellables:
  • Taules componibles, amb cabuda per a tot l’equip i les corresponents cadires.
  • Armaris baixos que a més, fan de taulell on dipositar les novetats a disposició dels educadors/es.
  • Prestatgeria per els llibres de consulta, apunts, revistes, etc., i també pel fitxer dels infants (seguiment, observacions, etc.)
  • Cartellera per a la informació i organigrama de l’escola.
  • Taulell per treball en ordinadors.

Secretaria/Despatx:

  • És l’espai on es concentra el treball administratiu de l’escola.
  • El mobiliari essencial és: la taula, armaris per guardar documents, etc. i cadires per a l’atenció a les famílies. Si es disposa d’espai, una taula rodona per fer reunions amb les famílies.

Vestidor adults:

  • Es un espai d’us restringit per tot el personal que treballa a l’escola, que acull el canvi de roba i de calçat, i el guardat de les pertinences personals de cadascú.
  • Com a elements fixes, cal que hi hagi un WC, rentamans, dutxa i taquilles, amb espai suficient per a la roba, el calçat i els estris personals.