Ajudar als nadons en els canvis de vida

 

En les reflexions dels equips de mestres de les escoles bressol s’intenta trobar sortida, juntament amb les famílies, a les dificultats que els suposa als nadons els canvis excessivament prematurs. Cal tenir en compte que el fet de portar l’infant de pocs mesos a l’escola bressol, també suposa una preocupació, un patiment pels mestres.

En algunes escoles bressol, han posat en pràctica la següent experiència: Quan ve un nou infant petit, demanen a la mare que porti una peça de roba personal usada (sostenidors, mocador de coll…), que els educadors ofereixen a l’infant si està neguitós i també en posar-lo a dormir, ja que li permet tranquil·litzar-se en retrobar l’olor de la mare. Em reafirmo en les possibilitats d’aquesta experiència, ja que, en dues ocasions he pogut escoltar al Dr. PERE POCH (Neonatòleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron), explicant com el seu equip facilita una peça usada de la mare al nadó en casos on aquesta no pot ser suficientment present, inclús en situació d’incubadora.
Aquestes experiències em donen esperances que podem fer-ho millor amb els més menuts. És clar que, els bebès, des que neixen, s’expliquen amb mostres de benestar o de malestar, segons les seves percepcions de l’entorn humà i físic, amb moviments globals, expressions de la cara, el plor…

En néixer un infant, els primers que cerquen respostes a les incomoditats que aquest mostra són els pares o altres adults que en puguin estar al càrrec. Seria bo, que aquesta atenció acurada es pogués mantenir durant el primer any de vida, al llarg del qual, a més, podria participar, acompanyat del pare o de la mare, en un Espai Nadó (fins als quatre o cinc mesos) i a continuació en un Espai Familiar. A aquests espais familiars, s’hi acostuma a anar poques hores i no cada dia, i l’infant pot descobrir nous entorns mentre que les famílies poden compartir i potser trobar solucions als seus dubtes sobre la criança. Del que es tracta, és de respectar el camí que fa el nadó cap a la seva autonomia.

A mesura que els infants van gaudint dels entorns i poden prescindir de l’atenció de la mare, serà el moment de separar-se d’una forma més organitzada, com pot ser anar a una escola bressol, on, una o dues mestres, tindran cura de l’infant unes hores al dia en absència de la família. Aquest plantejament, seria el desitjable.

Els canvis prematurs en la vida dels nadons, no haurien d’estar basats ni en les edats dels infants ni en les dificultats dels seus progenitors, sinó, que haurien de tenir en compte el procés del desenvolupament emocional que portés a l’infant a sentir-se lliure i segur dins d’un grup, i poder descobrir el que l’envolta tot jugant. Però les vides dels adults, sovint no es regeixen per aquesta lògica basada en els DRETS DELS INFANTS, sinó que està sotmesa a moltes dificultats no sempre resolubles: calendari laboral, permisos per a poder atendre els infants petits, relacions familiars a vegades complexes, etc. Passen els anys, i no es mou res que millori les diverses situacions: els infants no són el primer per a la societat, tal com hauria de ser, i ells se n’han de sortir com puguin… Cal fer canviar aquesta situació des de tots els àmbits: sindical, patronals…

Mentre no arribin els canvis (cal confiar en el progrés…), als educadors de les escoles bressol els cal, juntament amb les famílies, provar d’aproximar-los a donar millors respostes per a facilitar als infants construir la seva seguretat dins d’un grup, respostes sempre basades en l’observació del que ells mostren. Ajudar als infants en aquest sentit, els permetrà poder sentir-se lliures (no dependents de l’educadora), i jugar, descobrir l’entorn, iniciar i crear les relacions amb els altres infants, etc. Les famílies hi poden també contribuir, preparant l’infant abans d’anar a l’escola bressol, i creant amb serenitat la separació. Pel que fa a nadons de mesos, si es dóna el pit “a demanda”, caldrà anar passant al biberó dies abans d’iniciar l’anada a l’escoleta, no sigui cas que de cop i volta el nadó tingui l’atenció de la mestra en lloc de la mare amb l’olor, la veu, i el to muscular…diferent. No els estem demanant massa? Com poden assumir tants canvis quan tot just estan construint el seu vincle amorós amb la família? Que podem fer?

Seria bo que poguéssim passar-nos experiències, petites descobertes i aportacions que algunes educadores van descobrint en la seva preocupació per ajudar els nadons a acomodar-se a noves situacions. Iniciatives com aquestes em donen esperances que podem fer-ho millor amb els més menuts. Però cal que no oblidem que el necessari i imprescindible és que provem de canviar la societat, per tòpic que pugui semblar. Sols d’aquesta manera aconseguirem que es puguin respectar millor els drets dels més petits.

 

Rosa Vidiella i Vedell

PIKLER® WOODWORKS

Tornem de Budapest, on hem assistit un any més a la reunió dels fabricants oficials Pikler® amb la comunitat de professionals de l’Institut Loczy, L’Associació Pikler d’Hongria i l’Escola Infantil Emmi Pikler. Aquest grup, que ja fa uns anys que treballa per establir els paràmetres de qualitat i ergonomia dels mobles i aparells Pikler®, s’anomenarà des d’ara PIKLER® WOODWORKS.

En aquesta trobada s’ha aprofundit en establir el mètode d’ús i les condicions pedagògiques d’aplicació dels diferents aparells. Un cop elaborat, aquest document serà la guia que mestres i educadores podran utilitzar per fer un ús adequat d’aquest mobiliari.

També s’ha consensuat un sol logotip oficial que utilitzarem tots els fabricants en els mobles i aparells Pikler®, que ha de servir per diferenciar clarament quins són els fabricants oficials.

Pel que fa a la incorporació de nous models, els fabricants hem fet diverses propostes que ara entren en fase d’estudi per valorar la seva viabilitat.

Com en les ocasions anteriors ha estat un plaer compartir aquestes jornades de reflexió entre professionals d’àmbits molt diversos, tots abocats a la millora d’aparells que ajudin al desenvolupament autònom i el joc lliure dels infants.