PIKLER® WOODWORKS

Tornem de Budapest, on hem assistit un any més a la reunió dels fabricants oficials Pikler® amb la comunitat de professionals de l’Institut Loczy, L’Associació Pikler d’Hongria i l’Escola Infantil Emmi Pikler. Aquest grup, que ja fa uns anys que treballa per establir els paràmetres de qualitat i ergonomia dels mobles i aparells Pikler®, s’anomenarà des d’ara PIKLER® WOODWORKS.

En aquesta trobada s’ha aprofundit en establir el mètode d’ús i les condicions pedagògiques d’aplicació dels diferents aparells. Un cop elaborat, aquest document serà la guia que mestres i educadores podran utilitzar per fer un ús adequat d’aquest mobiliari.

També s’ha consensuat un sol logotip oficial que utilitzarem tots els fabricants en els mobles i aparells Pikler®, que ha de servir per diferenciar clarament quins són els fabricants oficials.

Pel que fa a la incorporació de nous models, els fabricants hem fet diverses propostes que ara entren en fase d’estudi per valorar la seva viabilitat.

Com en les ocasions anteriors ha estat un plaer compartir aquestes jornades de reflexió entre professionals d’àmbits molt diversos, tots abocats a la millora d’aparells que ajudin al desenvolupament autònom i el joc lliure dels infants.

Les Proteccions i les Baranes a l’Escola Bressol.

(By Rosa Vidiella i Neus Ballesteros)

Cal distingir el fet de “protegir” al de “prohibir”.

Hi ha poques situacions en què calgui prohibir el pas de les criatures d’un entorn a un altre. Generalment, aquestes prohibicions es fan més en funció de les preocupacions dels adults i poc tenen a veure amb els interessos de conèixer i descobrir els entorns que tenen els infants.

Pensem que el projecte pedagògic hauria de tendir a promoure que els infants visquin lliurement en els espais de joc (tant interiors com exteriors) de manera que siguin ells mateixos els que decideixin on volen jugar. Inclús haurien de poder manipular les portes per accedir al coneixement d’altres espais, sempre que això sigui possible per l’organització de l’escola.

Els infants petits han de poder tenir accés a la seva mestra, al seu mestre: l’han de poder mirar, sentir, escoltar i tocar si cal, sempre que ho necessitin.

Hi ha però moments de la jornada en què l’educador/a ha de poder oferir “moments  d’atenció privilegiada” a cada infant en concret i potser caldrà protegir aquest subespai: el moment dels àpats dels bebès i el del canvi de bolquers.

Aleshores segons ho visqui l’educador/a, potser caldrà separar amb baranes mòbils el petit entorn de l’àpat o del canvi de bolquers.  El fet de ser mòbils, que no siguin fixes, permet a la mestra transformar l’entorn en la mesura de les possibilitats d’estar tots junts, o no.

Hi ha situacions en què pot convenir que les baranes fixes delimitin un subespai concret.

 

 

Carta  a una mestra

Us fem arribar aquesta “Carta a una mestra”, que fou la resposta que la Rosa Vidiella, pedagoga assessora d’Albera, va donar a una mestra que, en finalitzar el curs, va saber que estaria acompanyant a bebès el curs següent.

La Rosa Vidiella, amb la seva sensibilitat, ofereix indicacions que veiem oportunes de compartir en aquest inici de curs.

Bon curs 2017 – 2018!

Albera

————————-

Benvolguda mestra,

Que estiguis preocupada, o no, ve donat per la teva sensibilitat cap als infants: ets conscient del fet que són persones que mereixen un gran respecte per part nostra, i per tant, cal tractar-los com es mereixen. Massa sovint es tracta els infants com a objectes als que “se’ls neteja, atipa i amb qui jugar”, però el que realment ens cal és posar-nos en la seva pell i provar d’entendre com viuen les coses, com van acceptant el món que els envolta i com els acompanyem perquè trobin el gust de viure.

Els infants més petits tenen molta feina: estan creant un vincle amb la seva mare, un coneixement de la resta de persones properes i a la vegada se’ls afegeix una nova persona durant unes hores al dia: la mestra o el mestre, que ha de poder arribar a viure com a referent en absència de la seva mare.

Els bebès necessiten sentir-se ben acollits, estimats, ben mirats i ben tocats (tocats quan ells ho volen, no de forma arbitrària). Necessiten sentir-se escoltats, que se’ls dóna resposta a les seves necessitats de tota mena amb amor i tendresa, no aclaparar-los d’atenció al gust dels adults i també els cal que se’ls ajudi a aprendre a esperar respostes.

El primer que caldrà que tinguis en compte, és tenir cura del teu estat d’ànim i vetllar per l’expressió de la teva cara quan els miris (i també quan no els miris), mostrar-los empatia i ganes d’estar amb ells. També és bo vigilar el teu to muscular quan els agafis i molta serenitat quan calgui.

És molt bo que sentin la teva veu suau, personalitzada en cada infant, sentir que els anomenes pel seu nom, que els expliques que esteu fent, el que passarà, com són de boniques les coses… i CANTA! Cançons de tota mena que et vinguin al cap, o que hagis pensat i après per a ells. Fent tonades i/o jocs de falda en moments oportuns.

No desapareguis mai de l’abast de la seva mirada, fins que notis que ja no els preocupa si et veuen o no  (per això va tant bé que et sentin). Per tant, no et moguis de la teva cadira al costat del matalàs del terra on seran els nens i les nenes, si no és totalment necessari (si vas contínuament amunt i avall, passen més estona buscant-te i seguint-te amb la mirada que no pas descobrint els objectes i els altres infants del seu voltant).

Observa’ls i escolta’ls. Identifica’n les seves expressions d’interès, de plaer, de reconeixement d’alló conegut, de tristesa, de dolor, de neguit ves a saber per què… (Mal de panxa? Incomoditat? Gana? Son? Carència afectiva?…) Prova d’interpretar com viuen l’entorn que els envolta: sons i sorolls esporàdics, clarors i ombres, objectes diversos…

Prepara l’entorn adequadament: un bon matalàs a terra (on els pares hi deixin els infants més petits recolzats d’esquena i asseguts els que ja poden estar-s’hi,) de forma que els arribi la teva mà i la mirada. Al costat,  per tant, hi haurà la teva cadira, on els esperaràs asseguda. També necessites una panera amb objectes que hauràs seleccionat prèviament; una bossa o cistell per a tu, on hi tinguis tot allò que creus que poden necessitar, com ara un ampolla i/o els gots per a l’aigua, mocadors i bossa per als bruts, les bossetes amb els xumets dels que n’utilitzin per si cal, …

Comparteix amb els famílies la teva proposta d’atenció cap als infants i no tant cap a ells. Afavoreix que entenguin que , per sobre de tot, el que vols és el benestar dels seus fills. Anima’ls a què es comuniquin amb tu amb sinceritat, ja que això t’ajuda a tu i al seu bebè. I tingues el teu bloc i bolígraf a la butxaca, per anotar-hi tot allò que faciliti la comprensió del fer dels infants, els dubtes que calqui aclarir amb la família, amb especialistes, …

Segur que la teva predisposició farà que realitzis una bona tasca i per tant, em permeto d’aconsellar-te que passis unes bones vacances, aprofitant de viure tot allò que et faci feliç. Gaudeix dels altres i també de tu, de la natura, de la festa… Tot plegat et donarà una bona disposició per a rebre els infants més petits de l’escola. Segur que les nenes i els nens amb els que et trobaràs  tindran molta sort de tenir-te!

 

Una abraçada

Rosa Vidiella i Badell

 

L’espai exterior (Jardí – Pati) a les escoles

(By Rosa Vidiella i Neus Ballesteros)

Us presentem la sèrie “Pedagogia Associada”, redactada per les nostres col·laboradores Rosa Vidiella i Neus Ballesteros, mitjançant la qual ens fan arribar algunes recomanacions per determinats espais o zones que es troben a les escoles, siguin bressols o d’infantil/primària. En aquesta primera entrada, ens parlaran de la pedagogia associada als espais exteriors (Jardí/Pati).
_ _ _ _ _
Els espais a l’aire lliure de les escoles bressol com són els jardins, patis, terrasses, terrats, …, ofereixen als infants descobertes diferents de les que poden fer en els espais interiors. Ens cal doncs, facilitar que els infants tinguin lliure accés a l’espai exterior (jardí-pati).

Viure el jardí pot suposar, sobretot, la necessària aportació de la natura al creixement en salut, a partir de gaudir del sol, l’aire i les plantes.

A l’escola bressol, el jardí ha de ser d’ús exclusiu per la pràctica que en fan els infants de menys de tres anys. Per això, s’ha de mantenir el més net possible i sense elements punxants ni estellosos. Preferiblement, orientat a migdia per a poder gaudir del sol des del matí, i convenientment ombrejat, sobretot la façana, el porxo i algunes zones més, especialment per elements naturals (arbres de fulla caduca, enfiladisses, etc.). D’aquesta forma es podria viure aquest espai durant tot l’any i, a més, contribueix en el confort de l’edifici.

Com ja hem apuntat, el pati – jardí, ofereix als infants tota mena de descobertes i de jocs. Les plantes, la sorra, els petits animalons que hi viuen, el tipus de temps que hi faci, … Tot són possibilitats que els nens/es poden gaudir. Considerem, doncs, que a l’hora de plantejar-se el jardí d’una escola bressol i els elements que hauria de contenir, cal donar preferència als materials de tipus natural: arbusts, troncs, fustes, … així com propostes de joc adequades que estimulin el seu ús.

En referència als jocs i joguines, tot i les possibilitats de joc que ofereix el jardí per si mateix, convé tenir-hi uns jocs fixos i algunes joguines complementàries. Pels grans moviments, els elements de joc més adequats per al jardí, són els que permeten tota mena d’exploració amb el cos: amagar-se, enfilar-se, pujar i baixar de diferents formes, deixar-se anar, passar per llocs difícils, grimpar, …. Cal recordar que el terra a sota les barres i els mòduls de joc, ha de ser amortidor.

Pel balanceig, proposem dues barres, situades als dos extrems del jardí, de forma que en puguin fer ús de manera natural, els més grans i els més menuts. Aquestes barres admeten qualsevol tipus de penjat: cordes, xarxes, …, que sostindran elements tous de balanceig, en cap cas, elements rígids o durs.

La sorra, considerem que és un material imprescindible, inclús pels més petits. Ofereix als infants tota mena de possibilitats de manipulació, tàctils i d’experimentació tant amb les mans com amb objectes (omplir, buidar, gratar, apilar, …)

Cal tenir una cura especial de la sorra perquè no esdevingui un lloc de contagis i d’infeccions diferents. Això suposa que sigui un material controlat pels adults, situat en un lloc concret, protegit i renovat periòdicament. Amb la finalitat de mantenir la necessària asèpsia, s’ha de rastellar la sorra diàriament per a airejar-la i que no acumuli humitats. A més, perquè es mantingui més salubre, cal exposar-la al Sol.

Les criatures en vacances, i nosaltres?

Sí, fa poques setmanes que les criatures ja hi són de vacances, però i nosaltres?.

S’aprofita aquesta època de vacances de les criatures per realitzar algunes millores que s’han trobat a faltar al llarg d’aquest últim curs i així poder començar el curs vinent ben preparades. Així, hem estat treballant en propostes i realitzant treballs de millora en diverses escoles i llars d’infants.

I, com sempre, ho fem treballant en tàndem amb els equips directius i educatius i/o les AMPA, tenint cura en els detalls de cada projecte i nodrint-nos de les seves experiències i observacions de l’ús dels espais a millorar. Perquè tots els projectes, per petits que siguin, són importants.