Ajudar als nadons en els canvis de vida

Created by Onlyyouqj – Freepik.com

 

En les reflexions dels equips de mestres de les escoles bressol s’intenta trobar sortida, juntament amb les famílies, a les dificultats que els suposa als nadons els canvis excessivament prematurs. Cal tenir en compte que el fet de portar l’infant de pocs mesos a l’escola bressol, també suposa una preocupació, un patiment pels mestres.

En algunes escoles bressol, han posat en pràctica la següent experiència: Quan ve un nou infant petit, demanen a la mare que porti una peça de roba personal usada (sostenidors, mocador de coll…), que els educadors ofereixen a l’infant si està neguitós i també en posar-lo a dormir, ja que li permet tranquil·litzar-se en retrobar l’olor de la mare. Em reafirmo en les possibilitats d’aquesta experiència, ja que, en dues ocasions he pogut escoltar al Dr. PERE POCH (Neonatòleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron), explicant com el seu equip facilita una peça usada de la mare al nadó en casos on aquesta no pot ser suficientment present, inclús en situació d’incubadora.
Aquestes experiències em donen esperances que podem fer-ho millor amb els més menuts. És clar que, els bebès, des que neixen, s’expliquen amb mostres de benestar o de malestar, segons les seves percepcions de l’entorn humà i físic, amb moviments globals, expressions de la cara, el plor…

En néixer un infant, els primers que cerquen respostes a les incomoditats que aquest mostra són els pares o altres adults que en puguin estar al càrrec. Seria bo, que aquesta atenció acurada es pogués mantenir durant el primer any de vida, al llarg del qual, a més, podria participar, acompanyat del pare o de la mare, en un Espai Nadó (fins als quatre o cinc mesos) i a continuació en un Espai Familiar. A aquests espais familiars, s’hi acostuma a anar poques hores i no cada dia, i l’infant pot descobrir nous entorns mentre que les famílies poden compartir i potser trobar solucions als seus dubtes sobre la criança. Del que es tracta, és de respectar el camí que fa el nadó cap a la seva autonomia.

A mesura que els infants van gaudint dels entorns i poden prescindir de l’atenció de la mare, serà el moment de separar-se d’una forma més organitzada, com pot ser anar a una escola bressol, on, una o dues mestres, tindran cura de l’infant unes hores al dia en absència de la família. Aquest plantejament, seria el desitjable.

Els canvis prematurs en la vida dels nadons, no haurien d’estar basats ni en les edats dels infants ni en les dificultats dels seus progenitors, sinó, que haurien de tenir en compte el procés del desenvolupament emocional que portés a l’infant a sentir-se lliure i segur dins d’un grup, i poder descobrir el que l’envolta tot jugant. Però les vides dels adults, sovint no es regeixen per aquesta lògica basada en els DRETS DELS INFANTS, sinó que està sotmesa a moltes dificultats no sempre resolubles: calendari laboral, permisos per a poder atendre els infants petits, relacions familiars a vegades complexes, etc. Passen els anys, i no es mou res que millori les diverses situacions: els infants no són el primer per a la societat, tal com hauria de ser, i ells se n’han de sortir com puguin… Cal fer canviar aquesta situació des de tots els àmbits: sindical, patronals…

Mentre no arribin els canvis (cal confiar en el progrés…), als educadors de les escoles bressol els cal, juntament amb les famílies, provar d’aproximar-los a donar millors respostes per a facilitar als infants construir la seva seguretat dins d’un grup, respostes sempre basades en l’observació del que ells mostren. Ajudar als infants en aquest sentit, els permetrà poder sentir-se lliures (no dependents de l’educadora), i jugar, descobrir l’entorn, iniciar i crear les relacions amb els altres infants, etc. Les famílies hi poden també contribuir, preparant l’infant abans d’anar a l’escola bressol, i creant amb serenitat la separació. Pel que fa a nadons de mesos, si es dóna el pit “a demanda”, caldrà anar passant al biberó dies abans d’iniciar l’anada a l’escoleta, no sigui cas que de cop i volta el nadó tingui l’atenció de la mestra en lloc de la mare amb l’olor, la veu, i el to muscular…diferent. No els estem demanant massa? Com poden assumir tants canvis quan tot just estan construint el seu vincle amorós amb la família? Que podem fer?

Seria bo que poguéssim passar-nos experiències, petites descobertes i aportacions que algunes educadores van descobrint en la seva preocupació per ajudar els nadons a acomodar-se a noves situacions. Iniciatives com aquestes em donen esperances que podem fer-ho millor amb els més menuts. Però cal que no oblidem que el necessari i imprescindible és que provem de canviar la societat, per tòpic que pugui semblar. Sols d’aquesta manera aconseguirem que es puguin respectar millor els drets dels més petits.

 

Rosa Vidiella i Vedell

Els nostres jocs d’exterior

Aquest curs diverses escoles han estrenat nous jocs d’exterior pels grans moviments. Són elements de joc que permeten tota mena d’exploració amb el cos: amagar-se, enfilar-se, pujar i baixar de diferents formes, deixar-se anar, passar per llocs difícils, grimpar,…. Per aquests elements utilitzem fusta tractada per exterior amb la certificació de gestió forestal sostenible FSC i s’acompleixen, igualment, les normatives de seguretat amb la certificació d’Aiju.

Els nostres jocs disposen de diferents elements per pujar i baixar com rampes, escales, xarxes, rocòdrom, tobogan. I, elements per circular com ponts mòbils, ponts fixes, plataformes. Amb els plafons i sostres a dues aigües, es poden crear espais de recollida i joc simbòlic.

Cal recordar que el terra a sota les barres i els mòduls de joc, ha de ser amortidor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Oferim un ampli ventall de jocs i estructures exteriors. Però, també treballem amb peticions més personalitzades.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

El taller/magatzem de l’Escola Bressol

(By Rosa Vidiella i Neus Ballesteros)

Al Taller/magatzem de l’Escola Bressol, l’hi atribuïm una funció més específica que la del simple “guardat” de joguines i mobles en desús.

El taller és l’espai destinat a la creació de nous elements i a la recuperació dels que es trenquen. Elements que, de forma oportuna, els mestres apropen als infants, creant així l’entorn lúdic i d’aprenentatges d’aquesta etapa educativa. També pot ser l’espai d’emmagatzematge de jocs,  joguines i  materials de l’escola.

Els/les mestres, amb la seva anàlisi quotidiana del fer de cada infant i/o dels petits grups, apropen o retiren joguines, materials i transformen els grans elements.  Per exemple, els mòduls de joc o les estructures (amb robes, cartrons)  de forma que l’infant pot seguir descobrint possibilitats de l’entorn que l’envolta.

Cal trobar la mesura, tant pel que fa al tipus com a la quantitat de joguines i de materials que situarem a l’estança, també fer suggeriments, presentar noves propostes, crear diversos ambients, etc.

Els infants de 0 a 3 anys, posseïdors de grans potencialitats, les podran desenvolupar en un ambient ric i estimulant (però no sobrer i desordenat), acompanyats dels mestres com a acollidors i recolzats aquests per una bona organització de jocs i materials.

Al Taller/magatzem cal que hi hagi, doncs:

  • Prestatgeries per a contenidors de diferents tipus de jocs i de materials, per a material fungible, per a cartolines, làmines, etc., per a elements especials (Castanyera, Tió, Drac, etc.). per a contenidors de diferents tipus de jocs i de materials, per a material fungible, cartolines, làmines, … i/o per a elements especials (Castanyera, Tió, Drac, etc.). Aquestes, caldrà organitzar-les seguint diferents criteris d’ús i funció, com poden ser: gradació de jocs i materials per la seva senzillesa/complexitat o per famílies de propostes (racons, centres d’interès, didàctiques concretes, …). Altre tipus de classificació com ara: jocs i joguines creades (de compra o fetes a l’escola), materials de tipus fungible de compra (fang, ceres, gomets, etc.), materials i jocs de recuperació, materials de natura seca (fulles, pinyes, petxines, pedres…)
  • Taulell o banc de fuster amb eines per poder arreglar/crear jocs, preparació de materials, …
  • Els penjadors per emmagatzemar (coixineres, xarxes, bosses ) i penjar elements com ara el joc heurístic.

 

PIKLER® WOODWORKS

Tornem de Budapest, on hem assistit un any més a la reunió dels fabricants oficials Pikler® amb la comunitat de professionals de l’Institut Loczy, L’Associació Pikler d’Hongria i l’Escola Infantil Emmi Pikler. Aquest grup, que ja fa uns anys que treballa per establir els paràmetres de qualitat i ergonomia dels mobles i aparells Pikler®, s’anomenarà des d’ara PIKLER® WOODWORKS.

En aquesta trobada s’ha aprofundit en establir el mètode d’ús i les condicions pedagògiques d’aplicació dels diferents aparells. Un cop elaborat, aquest document serà la guia que mestres i educadores podran utilitzar per fer un ús adequat d’aquest mobiliari.

També s’ha consensuat un sol logotip oficial que utilitzarem tots els fabricants en els mobles i aparells Pikler®, que ha de servir per diferenciar clarament quins són els fabricants oficials.

Pel que fa a la incorporació de nous models, els fabricants hem fet diverses propostes que ara entren en fase d’estudi per valorar la seva viabilitat.

Com en les ocasions anteriors ha estat un plaer compartir aquestes jornades de reflexió entre professionals d’àmbits molt diversos, tots abocats a la millora d’aparells que ajudin al desenvolupament autònom i el joc lliure dels infants.

Les Proteccions i les Baranes a l’Escola Bressol.

(By Rosa Vidiella i Neus Ballesteros)

Cal distingir el fet de “protegir” al de “prohibir”.

Hi ha poques situacions en què calgui prohibir el pas de les criatures d’un entorn a un altre. Generalment, aquestes prohibicions es fan més en funció de les preocupacions dels adults i poc tenen a veure amb els interessos de conèixer i descobrir els entorns que tenen els infants.

Pensem que el projecte pedagògic hauria de tendir a promoure que els infants visquin lliurement en els espais de joc (tant interiors com exteriors) de manera que siguin ells mateixos els que decideixin on volen jugar. Inclús haurien de poder manipular les portes per accedir al coneixement d’altres espais, sempre que això sigui possible per l’organització de l’escola.

Els infants petits han de poder tenir accés a la seva mestra, al seu mestre: l’han de poder mirar, sentir, escoltar i tocar si cal, sempre que ho necessitin.

Hi ha però moments de la jornada en què l’educador/a ha de poder oferir “moments  d’atenció privilegiada” a cada infant en concret i potser caldrà protegir aquest subespai: el moment dels àpats dels bebès i el del canvi de bolquers.

Aleshores segons ho visqui l’educador/a, potser caldrà separar amb baranes mòbils el petit entorn de l’àpat o del canvi de bolquers.  El fet de ser mòbils, que no siguin fixes, permet a la mestra transformar l’entorn en la mesura de les possibilitats d’estar tots junts, o no.

Hi ha situacions en què pot convenir que les baranes fixes delimitin un subespai concret.